Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de…

Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que exerceix el…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels catalans residents…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la…