Resultats de la cerca

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques…

Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi

Si és molt intens, aquest sentiment porta a la neurosi i àdhuc a la follia i a la desesperació Un moralisme extremat pot portar a aquest sentiment, que és diferent de l’autèntica responsabilitat d’una falta i, en teologia cristiana, de la consciència de pecat

Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novella, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom d’aquesta publicació periòdica

Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola i qualificador de la inquisició Soci de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798, deixà inèdits estudis d’astronomia i de química i poemes i obres teatrals en castellà i en català

Doctor en teologia Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unes Breves rethoricae institutiones 1621 i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Ingressà en l’orde caputxí 1700, i fou professor de teologia a Tolosa Llenguadoc Més tard fou membre de l’acadèmia de Tolosa i de la de ciències de París Publicà tractats de matemàtiques i d’astronomia, com Traité sur les Épactes 1738 i Gregoriana correctio 1743

Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm 1884-86 Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell 1886-95 i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn 1895-1922 Edità el periòdic infantil Hojas Dominicales 1901-14, que tingué bona acceptació

Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí Dirigí el Butlletí de Predicació Sagrada i collaborà en periòdics manresans sobre temes d’història local