Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
L’apropiació i l’ús dels oceans
Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses…
Cuereta blanca
La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…
Terrerola vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Club Bàsquet Olesa
Basquetbol
Club de basquetbol d’Olesa de Montserrat.
Fundat el 1943, ascendí a segona categoria catalana A la temporada 1947-48, i a primera catalana la 1950-51 Jugà habitualment a primera catalana, tot i que al final dels anys cinquanta jugà alguna temporada a tercera divisió estatal La temporada 1965-66 s’incorporà de nou a tercera divisió A mitjan anys setanta nasqué el Centre d’Esports Femení Olesa, que arribà a jugar a segona divisió estatal El 1982 creà l’escola de bàsquet Collaborà amb el CB Olesa i s’hi acabà fusionant l’any 1984 L’equip masculí ascendí a primera catalana l’any 1989 i al final dels anys noranta jugà a segona divisió,…
Club Bàsquet Cornellà

Plantilla de l’equip sènior A del Club Bàsquet Cornellà de la temporada 2011-12
Club Bàsquet Cornellà
Basquetbol
Club de basquetbol de Cornellà de Llobregat.
Fundat el 1929 per Llorenç Cabestero i Arrontes, inicialment prengué el nom d’Unió Social de Cornellà Ja el 1935 aconseguí el subcampionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil, l’any 1941, adoptà el nom actual i poc després incorporà un equip femení La temporada 1948-49 competí a primera categoria catalana però baixà a categories territorials fins que desaparegué la temporada 1963-64 Fou refundat el 1968, any que assolí el subcampionat provincial La temporada 1986-87 debutà en competicions d’àmbit estatal Entre el 1992 i el 1998 establí un acord de…
El Punt Avui

Portada del dia 31 de juliol de 2011 d’El Punt Avui
Periodisme
Publicacions periòdiques
Diari en català publicat des del 31 de juliol de 2011 a partir de la unificació de les capçaleres dels diaris El Punt i Avui.
Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements…
governador
Història
Política
Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…
Abdullahi Yusuf
Política
Polític i militar somali.
Format com a militar a Itàlia 1957, dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre , aquest el féu empresonar Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland , i el 1998 en…
Oriol Nel·lo i Colom
Geografia
Geògraf.
Fill de Francesc Nello i German Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat Juntament amb Enric Lluch ha publicat La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya 1983 i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya 1984 Codirigeix la collecció “Clàssics del Pensament Territorial a…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina