Resultats de la cerca
Es mostren 6276 resultats
Eulàlia Duran i Grau
Historiografia
Historiadora.
Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…
, ,
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…
Bernat Martorell
Art gòtic
Taula de la resurrecció de Crist que formava part del retaule major de l’església parroquial de Santa Maria del Mar, a Barcelona, de vers el 1445 Fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Bernat Martorell és un dels pintors més importants del gòtic català i europeu, la subtilesa pictòrica del qual es manifesta en la solució de les escenes, el moviment de les figures, la cura en el detall, el delicat llenguatge del gest i, en general, en l’excellència del dibuix i l’harmonia assossegada dels colors que empra Des del final del segle XIX les obres de Martorell havien estat atribuïdes a un pintor anònim…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc Nacionalista…
Geòrgia
Divisió administrativa
Estat del SE dels EUA.
La capital és Atlanta El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el NW, muntanyós, format pels contraforts apalatxians, i la resta de l’estat, ocupat per la plana, que, inclinada de NW a SE, és formada per material argilós i calcari La costa és baixa De clima subtropical, la mitjana de pluviositat anual és de 1 250 mm El sistema fluvial és determinat per l’existència del Blue Ridge, al NW altitud màxima 1 453 m al pic Brasstown Bald, que obre dos vessants, sobre l’Atlàntic i el golf de Mèxic, respectivament Grans extensions forestals pins, roures, faigs prop de 2/3 del…
els Columbrets

Els Columbrets
Manel (CC BY-ND 2.0)
Arxipèlag
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.
S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a…
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
Carles Viver i Pi-Sunyer

Carles Viver i Pi-Sunyer (2013)
© Generalitat de Catalunya
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en Institut d’…