Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de proporcions…
l’Epifania
Representació romànica de l’Epifania, pintura mural a l’absis de Santa Maria de Taüll
© Fototeca.cat
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el sis de gener.
D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist Les interferències amb la festa de Nadal d’origen occidental i del mateix segle IV donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre, que els…
Castellot d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de la torre J Bolòs Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta gairebé rodona Segons la gent d’aquest indret, l’espècie de península on fou construïda aquesta torre antigament era més àmplia Darrerament, a causa de les riuades, s’ha reduït considerablement Mapa 258M781 Situació 31TDG927773 Venint de Figueres, abans d’arribar al poble d’Avinyonet de Puigventós, passat el pont del Rissec, a mà esquerra, hi ha una sèrie de xiprers, on podem deixar el cotxe Cal deixar la…
Santa Maria o Sant Joan del mas d’Eroles (Ribera d’Urgellet)
El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’…
Puríssima Concepció del mas del Paraire (les Valls d’Aguilar)
Situació Vista del mur de migdia amb una finestra de doble esqueixada d’aquest malmès edifici, unit al Mas del Paraire Arxiu Gavín La capella és situada al costat del Mas del Paraire, edifici que es troba sobre la carretera de Miravall, a uns 200 m de la seva cruïlla amb la carretera que va de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, poc abans de la cruïlla amb la pista de Castellàs i el lloc de Nyus JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG588865 Història El Mas del Paraire, esmentat en el cens del 1860, és situat al costat del riu de Castellàs, entre l’antic lloc de Nyus i el poble de Miravall Al costat…
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé…