Resultats de la cerca
Es mostren 6635 resultats
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Sant Pere de Perafita
Art romànic
Situació Perafita és una població pertanyent al Lluçanès L’església de Sant Pere és la parroquial, que es troba enmig del poble Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 26,1 —y 55,1 31 tdg 261551 S’hi arriba per la carretera del Collet del Vilar a Prats de Lluçanès Història Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou aviat una parròquia independent, categoria que encara manté actualment El lloc de Perafita surt citat ja com a límit de la parròquia d’Olost des de l’any 909 Les primeres notícies de l’església són de l’any 1074 i corresponen als…
Sant Medir de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins TAVISA L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà Mapa L38-12295 Situació 31TDG814530 JAA Història En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “ Santi Hemeterii sanctique Genesii ” L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’…
Castell de Sacirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera,…
Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme Long 1°40’39” - Lat 41°44’05” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell Un cop passada l’estació del…
Grup de capitells del Castellterçol al Museu d’Art de Catalunya
Art romànic
Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…
Santa Creu de Montclar
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est R Viladés L’església és situada entre les cases de Cal Santacreu, La Vila, el Cassó i casa Gua, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor És en un planell, enmig de margeres i camps, prop de la rasa de Fontanella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 96,1 — y 53,9 31 TCG 961539 Per situar-se millor, cal anar fins a la plaça de Montmajor Des d’allí prendre la carretera que va a Berga En arribar al camp de futbol trencar…
Sant Marc de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del cantó nord-oest, amb el penyal que fou aprofitat com a absis, excavat per la part interior F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella és situada prop de la colònia tèxtil de Cal Bassacs, barriada estesa a migdia de Gironella i a tocar la carretera d’Abrera a Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Hom arriba a la capella per un camí que arrenca de la barriada de Cal Bassacs i que, avançant en direcció a migjorn, mena a l’església amb…
Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta (Navès)
Art romànic
Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…
Sant Genís de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació L'edifici de Sant Genís de Montellà, d’una gran simplicitat, amb la nau reconstruïda al segle XVIII ECSA - A Roura L’església de Sant Genís és situada al fossar de Montellà, a migdia del poble Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935898 Del km 154 de la carretera N-260, prop de Martinet, surt en direcció sud una carretera local que després de gairebé 3 km porta a Montellà RMAE Història Aquesta fou l’antiga església parroquial de Montellà Apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu, document pretesament de l’any 819, però que en realitat sembla escrit cap al final…