Resultats de la cerca
Es mostren 8240 resultats
Sant Llogari de Castellet o de la Sala (Castellterçol)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada Mapa L36-14363 Situació 31TDG214233 Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut Durant el trajecte només es troba a mig camí el…
Castell de Corçà (Áger)
Art romànic
Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…
Castell de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…
Sant Bartomeu de la Valldan (Berga)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent Al mur hom pot observar, tapiada, la porta original romànica, bé que d’època força tardana R Viladés Es troba al costat de ponent del municipi de Berga Prop de la carretera de Berga a Solsona, al vessant nord de la serra de Noet, voltada d’hortes i camps, al costat de l’hostal Sant Bartomeu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,8 — y 60,8 31 TDG 038608 Al quilòmetre 1 de la carretera de Berga a Solsona, cal girar a mà esquerra L’…
Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues (Cercs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…
Josef Myslivecek
Música
Compositor txec.
Vida Es formà amb els dominics i els jesuïtes, però hagué de seguir l’ofici del pare propietari de dos molins i entrà a la Corporació de forners En morir aquest, Josef es dedicà a la música, que havia estudiat de petit, i es perfeccionà amb FA Habermann i J Seger El 1763 anà a Venècia a estudiar amb GB Pescetti, que l’orientà en la composició d’òperes Dos anys després, amb motiu del casament de Josep II, estrenà a Parma Il Parnaso confuso A la cerimònia hi havia l’ambaixador de Nàpols, el qual, encantat, li encarregà una altra òpera per a l’aniversari de Carles III d’Espanya Myslivecek…
L’ingrés al centre sanitari durant el part
En el cas d’esquinçament espontani de la bossa de les aigües és convenient que la dona s’adreci al centre sanitari on ha de parir, per bé que les contraccions encara no siguin gaire freqüents Això és degut al fet que en esquinçar-se la bossa i evacuar-se el líquid amniòtic, el cap del fetus fa pressió directament sobre l’úter, la qual cosa estimula les contraccions i previsiblement accelerarà el part A més, en trencar-se les membranes s’obre una comunicació entre l’interior de l’úter i la vagina per la qual poden accedir microorganismes infecciosos Per aquesta raó, si el part s’…
Higiene bucodental i prevenció de malalties dentals
La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…