Resultats de la cerca
Es mostren 6679 resultats
Thomas F. Glick
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i la tecnologia nord-americà.
Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les tècniques tradicionals de…
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
duo
Música
Composició vocal o instrumental per a dos intèrprets, amb acompanyament o sense.
WA Mozart Don Giovanni , KV 527, II núm 14 Duetto ‘Eh via buffone’ fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Molts compositors diferenciaren duet, utilitzat per a música vocal, de duo, utilitzat per a música instrumental A l’Edat Mitjana, amb el naixement de la polifonia, formes com el conductus eren escrites amb un elevat grau de virtuosisme per a duo de cantants solistes Al segle XV fou molt corrent combinar seccions corals i a dues veus en les misses i els motets Compositors com J Dunstable o més tard T Morley escriviren obres senceres en diferents moviments per a aquesta formació Al…
bàdminton

Blanca Lucas i Ariadna Gallardo, subcampiones de Catalunya de bàdminton en dobles femenins (2010, 2011)
Federació Catalana de Bàdminton
Bàdminton
Esport de pilota practicat per dos jugadors o dues parelles de jugadors que consisteix a colpejar un volant amb una raqueta i fer-lo passar per sobre d’una xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.
La pista de joc, dividida en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçada, fa 13,40 m de llarg i 5,20 m d’amplada 6,10 m en els partits de dobles Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg El volant és un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes volant o shuttlecock i de 5 g de pes Es creu que l’origen dels jocs amb volant es troba a l’antiga Grècia Des d’allà, es propagaren fins a la Xina, l’Índia i Siam actual Tailàndia L’antecedent més conegut del bàdminton és un joc popular que es practicava…
Miquel Iglesias i Bonns
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de…
Vilatge dels Castellots (la Portella)
Art romànic
Situació Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980 JR González El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella Mapa 32-14 359 Situació 31TCG031231 A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge Nucli urbà Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional…
Mota de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Situació Basament de mur descobert a l’excavació practicada en aquesta mota l’any 1984 JCastellví Mota situada a l’oest, a uns 150 m de la població medieval de Sant Feliu d’Avall, més enllà del castell Sembla que a l’oest de la mota hi havia un camí que travessava mitjançant un gual la Tet i anava cap al nord, i un altre camí que se n’anava cap al sud, vers Corbera de les Cabanes Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 52,2” N - Long 2° 43’ 54” E Si hom segueix la carretera que va de Sant Feliu d’Avall a Sant Feliu d’Amunt resta, sortint de la població, a mà dreta JC-JBM Història Aquest munt de…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39…