Resultats de la cerca

La fortuna crítica o el redescobriment de Jaume Huguet Sant Miquel Arcàngel vencent el drac Taula principal del retaule de Sant Miquel del Pi 1455-60 La pintura original de l’extrem inferior s’ha perdut ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà No va ser fins el 1902 que l’art medieval català començà a ser valorat, quan la Junta Municipal de Museus de Barcelona –que gestionava els museus d’art de la ciutat, on aleshores no es mostrava ni una sola obra de Jaume Huguet– decidí organitzar el que s’anomenà Exposición de arte antiguo En aquella magna exposició, que…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…

Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX La fama d’aquest artista dins l’àmbit barceloní es confirmà en saber que aquest conjunt pictòric fou encarregat a “lo millor e pus apte pintor” que es trobés a Barcelona el 1443, segons…

Mentre la Catalunya del sis-cents anava superant les successives crisis econòmiques i s’imposava una línia ascendent que culmina en la gran expansió del segle següent, políticament la guerra dels Segadors va partir el període en dues meitats ben diferenciades, la segona de les quals condueix el país a la pèrdua dels privilegis i de les prerrogatives Si es divideix el segle en períodes a partir de criteris formals, es poden diferenciar les etapes següents del 1600 al 1660, va perviure al principi un classicisme «renaixent», que més endavant va donar lloc a un classicisme «barroc» del 1660 al…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme…

Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca Solsonès, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa…

La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…