Resultats de la cerca

Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de…

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català…

Organitzada per la Federació Internacional d’Atletisme, es disputa per equips masculins i femenins des del 1981 que representen les federacions estatals respectives La 14a edició en la categoria masculina i la 5a en la femenina tingueren lloc a l’Hospitalet de Llobregat entre el 27 i el 28 de maig de 1989 Un total de 35 països participaren en la competició, que se celebrà en un circuit habilitat al carrer Alps Els equips de l’antiga Unió Soviètica s’emportaren tant el Trofeu Lugano, que s’atorga al vencedor masculí, com la Copa Eschborn, que s’atorga al vencedor femení La…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…

Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou…

Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’Associació de…

El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari 1926 i ceràmica…

El travessen la carretera i el ferrocarril en dos túnels parallels