Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de Girona a…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis romànic notablement restaurat al segle XVI o al XVII en aquest moment els murs romànics perderen la decoració llombarda F Baltà El temple de Santa Maria és l’església parroquial de la vila de Colomers, situada al vessant occidental d’un turó de 44 m d’altitud, vora la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TDG993595 Per anar-hi cal agafar, des de la N-II i en direcció a la frontera, a mà dreta, la carretera comarcal de Torroella de Montgrí i l’Estartit Després de passar per Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls la…

Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera el fons Tal com és apreciable, l’edifici, ja tardà, és mancat d’absis destacat La volta és apuntada F Tur És l’església parroquial del municipi de Vila-sacra, situat a la plana alluvial empordanesa, a poca distància de la riba dreta del Manol La vila, equidistant uns 5 km de Castelló a llevant i de Figueres a ponent, té un nucli antic agrupat entorn de l’església i el castell, i que forma continuïtat amb el barri més modern de la carretera, a migdia Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Per arribar-hi cal seguir, des de…

Situació Vista del sector sud-est de la gran església d’aquest antic monestir, amb una absidiola i el porxo campanar que substituí l’absis principal ECSA - JA Adell Aquesta església, que ara és la parròquia del poble d’Urmella, al nord de Bissaürri, es correspon a l’antic monestir d’Orema Les seves estructures formen un petit barri, al nord del nucli principal de la població Mapa 32-9 180 Situació 31TBH970101 L’accés al poble es fa des de la carretera C-144, per la pista indicada que surt a la dreta venint de Bissaürri, entre els quilòmetres 79 i 80 L’església es troba a la part…

Situació Primer fossat interior del castell després dels treballs de rehabilitació acabats el 1995 ECSA - J Bolos El castell d’Amposta és situat al marge dret de l’Ebre, en una prominència de la terrassa quaternària, en un punt on el riu s’estreteix, a pocs quilòmetres de la seva desembocadura El recinte actualment és al bell mig del nucli urbà i el centre històric Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957099 El castell és al costat mateix de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat Per Amposta passa la carretera N-340 Història Un dels primers pobles que ocupà l’àrea del castell foren els ibers, que s’hi…

El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…

Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Tres elements característics de la comarca del Baix Llobregat tingueren molta importància a l’alta edat mitjana En primer lloc, ésser una contrada de pas —la comarca s’organitza al voltant del curs baix del riu Llobregat—, en segon lloc ésser situada molt a prop de la ciutat de Barcelona i, en tercer lloc, amb relació a l’aspecte anterior, estendre’s al sud d’aquesta ciutat Durant els segles IX al XII, llarga època en la qual hi hagué una “marca” o frontera que partia…

Interior vers ponent de la nau central de la Seu Vella de Lleida La primera pedra de la catedral es collocà el 1203 i l’edifici es va consagrar el 1278 Enciclopèdia Catalana – XGoñi El període que descriu aquest capítol és, en la història de l’art, una època de transició que s’intentarà explicar tenint en compte un ampli marge cronològic pel que fa a l’inici, i un límit final precís, el 1291, any en què finalitza el regnat d’Alfons II i comença el de Jaume II A partir d’aquest moment, durant el regnat de Jaume II 1291-1327, l’art gòtic es va desenvolupar a Catalunya en tota la seva plenitud…

L’art en civilitzacions molt diverses En tots els temps i en totes les cultures sorgeixen formes d’expressió artística En la Qd3, dedicada a l’art antic i clàssic, hem vist que els homes del paleolític ja illustraven les parets de les coves amb escenes relatives a la seva vida quotidiana Ben aviat, els significats predominantment magicorituals i religiosos que tenien aquestes representacions es van anar ampliant amb una finalitat artística autònoma, que els va acabar substituint Les poblacions que avui viuen al marge de la civilització moderna, en condicions materials i tecnològiques…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…