Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’…
Guillem Forteza i Pinya
Arquitectura
Urbanisme
Història
Arquitecte, urbanista i polític, titulat a Barcelona (1916).
Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…
Castèl-Leon
Castell
Antic castell del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), aturonat, a la confluència de la Garona amb el Joèu.
Fou construït pel senescal de Tolosa hi residiren els governadors francesos 1283-98 i mallorquins 1298-1313 de la Vall d’Aran Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó 1313, Castèl-Leon s’hi mantingué com a centre militar i polític el càrrec de governador general de la vall i fins el 1327 el de batlle general anava vinculat al de castellà de Castèl-Leon Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castèl-Leon , després poble i municipi amb el nom de les Bordes El 1616 el governador passà…
Josep Maria Pagès i Vicens
Música
Compositor.
Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca 1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…
,
Sant Mateu de Riudecanyes
Art romànic
L’esment més reculat de Riudecanes és de l’any 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV donà el lloc de Cambrils a Ponç de Regomir El terme de Cambrils limitava a ponent amb el torrente qui est iuxta Rivum de Canes La vila de Riudecanyes formà part de la baronia d’Escornalbou i hi residia el batlle general La parròquia ja estava en funcionament a mitjan segle XIII, com ho prova el primer manual notarial de la parròquia que s’ha conservat, de l’any 1263 Els anys 1279 i 1280 el rector de Rivo Cannarum pagà 62 sous en concepte de dècima papal L’església parroquial de Riudecanyes,…
Força de Puigpelat
Art romànic
Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els hospitalers de la comanda…
Toni Casares
Teatre
Director d’escena.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet La sang 1999…
Josep Maria Jarque i Jutglar
Educació
Pedagog.
Germà de Joan E Jarque i Jutglar Quan tenia un any, el seu pare fou detingut i assassinat per les anomenades patrulles de control Formà part, a la postguerra, dels clandestins Minyons de Muntanya de mossèn Batlle Els anys seixanta estudià magisteri com a alumne lliure Al final dels anys setanta es diplomà com a professor de pedagogia terapèutica Cofundador de les Escoles Laietanes 1953, durant els anys cinquanta treballà en diversos centres docents Dedicat a les necessitats educatives específiques dels discapacitats , el 1958 fundà l’experiència pionera dels Tallers Educatius a…
comtat de Bunyol
Història
Títol concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foida de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
Castell i muralles de Figueres
Art romànic
Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina