Resultats de la cerca

Fill d’una influent família paixtu del clan Ahmadzai, estudià al Líban, i feu Antropologia a la Universitat de Colúmbia EUA Professor a la Universitat Johns Hopkins 1983-91, i collaborador en mitjans de comunicació com la BBC, el 1991 s’incorporà al Banc Mundial com a tècnic en desenvolupament i construcció d’institucions Després de l’11 de setembre de 2001 i de l’enderrocament del règim dels talibans, retornà a l’Afganistan Sota la presidència de Hamid Karzai, fou ministre de Finances 2002-04 i rector de la Universitat de Kàbul 2004-08 Derrotat en les eleccions presidencials del 2009, el…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña…

En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit Canvi Democràtic, que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari La situació es va complicar quan el…

El 22 d’abril, es van celebrar eleccions generals al país El guanyador va ser Mario Abdo Benítez, del Partido Colorado, amb el 48,96% dels vots Al Senat, el seu partit va aconseguir 17 dels 45 escons i un 32,52% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 42 dels 80 escons, i un 39,10% dels vots El candidat derrotat va ser Efraín Alegre, del Partido Liberal Radical Auténtico PLRA, amb el 45,08% dels vots Al Senat, va obtenir 13 escons i el 24,18% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 17 escons i el 17,74% de vots El president sortint, Horacio Cartes, també del Partido Colorado, no…

El president Teodoro Obiang Nguema, en el poder des del 1979, va reconèixer la greu crisi econòmica que pateix el país, causada per la baixada del preu del petroli, principal producte d'exportació, i la consegüent aturada de les inversions públiques Després d'anys de creixement sostingut, de fins el 10%, l'economia va continuar immersa en la recessió iniciada el 2013 A l'abril, Obiang, candidat per a les eleccions del 2016, va remodelar el Govern, amb la destitució del ministre d'Educació, Lucas Nguema Esono, Lukito , i del ministre d'Informació, Premsa i Ràdio, Teobaldo Nchaso…

La davallada del preu del coure en el mercat mundial va provocar una greu crisi econòmica i social Dels 9000 dòlars la tona que es van arribar a pagar, es va passar a 3000 dòlars la tona l'any 2009 El coure, el principal producte d'exportació, dóna treball a unes 50000 persones i aporta una bona part dels ingressos en divises del país Per a palliar els efectes de la crisi en les finances públiques, el president, Rupiah Banda, va anunciar mesures d'austeritat i el combat contra la corrupció Banda va ser elegit president després de derrotar el candidat opositor Michael Sata en els…

Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République  RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat,  Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La seva fundació…

L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis…

Setze anys després de la caiguda del general Suharto, l’any 2014 Indonèsia va confirmar que es mantenia ferma en la seva consolidació democràtica Les eleccions presidencials més disputades de la història del país, celebrades al juliol, van posar fi a la victòria del fins aleshores governador de Jakarta, Joko Widodo, del Partit de la Democràcia PD, davant del candidat del Gerindra, el gendre de l’exdictador, Prabowo Subianto Widodo, percebut com un polític reformista, lluny de les dinasties i elits que històricament han controlat el país, va obtenir el suport del 53% dels vots,…

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el 2012 s’…