Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
secessió
Història
Política
Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre.
Semblant al d' independència , el terme és usat, sobretot, en la història dels EUA És emprat també en el camp artístic Sezession
publicitat i música
Música
Els lligams que es poden establir entre música i publicitat són molt anteriors al període en què s’han desenvolupat els actuals mitjans de comunicació.
De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la…
consell de tutela
Dret civil català
Grup de persones, compost com a mínim per tres i com a màxim per cinc, que té la finalitat principal de vetllar pel bon desenvolupament de la institució de la tutela.
Aquesta figura es constitueix en els casos de tutela deferida per la persona interessada, pel seu pare o per la seva mare Una de les funcions principals del consell de tutela és la de poder modificar la remuneració de la persona titular de la tutela i també de la persona que s’encarrega de l’administració patrimonial Una altra funció és la de resoldre els desacords que es presentin entre els diferents tutors existents o entre el tutor i l’administrador patrimonial El consell de tutela ha de donar la seva autorizació perquè es puguin realitzar determinats actes, com són alienar béns immobles,…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Historiografia catalana
Aristòcrata i arqueòleg.
Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…
universitat
Història
En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per a llur govern, des del s. XIII, conjunt dels caps de casa reunits quan calia prendre alguna determinació d’importància.
Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…
François Mitterrand

François Mitterrand
© Comissió Europea
Política
Polític francès.
Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part…
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el…
Partit Republicà Progressista
Política
Grup polític republicà sorgit a partir de l’entesa entre Salmerón i Ruiz Zorrilla a l’exili per l’abril del 1880.
L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina