Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
liqüescent
Música
En notació gregoriana, dit dels neumes que tenen una forma especial que serveix per a advertir els cantors que hi ha una síl·laba d’articulació difícil que convé d’interpretar correctament.
Normalment es tracta de la pronúncia de síllabes amb diftong, amb doble o triple consonant, etc És, doncs, un signe prosòdic sobreposat a un de musical En la notació quadrada i moderna, els neumes liqüescents s’indiquen amb notes més petites que les altres en paleografia hi ha diversos signes que varien segons l’escola en els còdexs de Sankt Gallen els neumes acaben en un caragolí El neuma afectat conserva generalment el nom propi porrectus liqüescent, torculus liqüescent, etc, llevat del podatus , que s’anomena epiphonus , i la clivis , que es diu cephalicus
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i…
Benlloc

Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat al centre del pla de l’Arc.
El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’…
Alès
Ciutat
Ciutat del departament del Gard, a la regió del Llenguadoc, Occitània, França, vora el riu Gard.
Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels…
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…
superfície
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai que poden ésser determinats per dos paràmetres.
La manera més simple de determinar una superfície és donar una o més equacions del tipus z = f x,y Elegit un punt x,y en el domini de definició de la funció f , aquesta funció o aquestes funcions donen els valors de z , que, juntament amb x,y , són les coordenades cartesianes dels punts de la superfície Les funcions que donen la superfície esfèrica són , on el signe + correspon a l’hemisferi superior, i el signe - a l’hemisferi inferior L’equació z = ax + by + c correspon al pla o superfície plana Sovint és difícil, o impossible, d’expressar una superfície per mitjà de les seves equacions…
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep,…
ermità agustí
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant creat pel papa Alexandre IV (1256).
Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’…
falcó

El Falcons de Barcelona
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el seu primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina