Resultats de la cerca

Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…

Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…

El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més evident és al…

Àrea de nidificació del martinet de nit Nycticorax nycticorax als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya, al País Valencià i, possiblement, al Rosselló A tota la resta del territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, és un migrador regular, sobretot a la primavera Excepcional a l’hivern Els primers martinets de nit arriben al final de març, però més normalment al començament d’abril, i escassegen ja les observacions d’ocells migrants el maig A la tardor és més escàs, i s’observen de l’agost a l’octubre En…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

El falciot negre Apus apus és, com tots els altres falciots, un ocell fonamentalment volador, i en la seva silueta destaca la forma de falç de les ales, que ha fet que en algunes contrades se l’anomenés falzilla Ateny 15-16 cm A l’exemplar de la fotografia s’observa el color fosc del plomatge i la forma del bec i de l’obertura de la boca, típica d’un insectívor El ballester Apus melba se li assembla força, però, posats junts, aquest es veu molt més gros, car ateny 21 cm de llargada i és de colors més clars, amb les parts inferiors blanques i una franja bruna al coll Jordi Muntaner…

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…