Resultats de la cerca

Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…

Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…

Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó…

Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…

La ciutat nasqué el 1606 sobre un petit poble de pescadors i durant el segle XVII tingué només una importància estratègica i militar Entre el 1720 i el 1778 fou capital i residència dels prínceps del Palatinat Les primeres notícies musicals es refereixen a les pràctiques corals a l’església de la ciutat i a la dels jesuïtes, i a la presència d’una capella musical a la cort del príncep Carles Felip 1742-1799, on eren mestres J von Wilderer i J Greber El 1742 obrí les seves portes el Schlosstheater amb l’òpera Meride , de CP Grua, llavors mestre de capella de la cort Durant els anys següents s’…

Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a dir, la…

Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…