Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
Editorial Barcino
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger, que la dirigí fins el 1985.
Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar a cura de F…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
Carles Fages de Climent i Climent de Contreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí…
, ,
La vida cultural al País Valencià
Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
Josep Sebastià Pons i Trainier
Josep Sebastià Pons i Trainier
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— Després estudià llengua i literatura espanyoles i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan…
semàntica
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que estudia els significats.
El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —…
etnicitat
Antropologia
Assumpció en un grau variable per part dels integrants d’un grup d’una sèrie d’elements en tant que en subratllen la pertinença i el diferencien o l’oposen a altres individus pertanyents a altres grups.
Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina