Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Jean Fouquet
Pintura
Pintor francès.
Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el plafó dret del…
Francisco de Zurbarán
©
Pintura
Pintor extremeny.
Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie per a…
Guerau I d’Urgell
Història
Primer comte d’Urgell de la dinastia dels Cabrera i vescomte de Cabrera i d’Àger (Guerau IV).
Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix Mort el comte Ermengol 1208, Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de Llorenç 1211 i fou…
Xavier Valls i Subirà

Xavier Valls i Subirà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i…
Della Rovere
Llinatge italià originari de Savona i d’humil extracció.
Començà a tenir importància amb Francesco Della Rovere , el qual, esdevingut papa el 1471 Sixt IV , afavorí els seus parents amb substancioses prebendes i avantatjosos matrimonis el seu nebot Leonardo Della Rovere ~1475 —fill del germà Bartolomeo— fou casat amb Joana d’Aragó, filla natural de Ferran I de Nàpols, i creat duc de Sora 1472 i d’Arce Dels altres nebots, Giuliano Della Rovere fill del germà Raffaelle fou creat cardenal i esdevingué papa Juli II , i Giovanni Della Rovere 1457-1501 fou fet senyor de Senigallia, heretà del cosí els ducats de Sora i d’Arce, fou casat amb Joana de…
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
Mur

Armes dels Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…
Josep Coroleu i Inglada
Literatura catalana
Historiador, poeta, traductor i publicista.
Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
Camerun 2017
Estat
El president Paul Biya es va enfrontar a una greu crisi a les dues regions anglòfones del país, el Nord-oest i el Sud-oest, que protestaven contra la seva “marginació” En un any preelectoral, i sense que Biya s’hagués manifestat sobre la seva candidatura a la reelecció, la revolta de les dues regions anglòfones va fer trontollar la convivència entre francòfons i anglòfons, el 20% de la població En un gest cap als dirigents locals, el president Biya va ordenar, el 30 d’agost, l’alliberament per decret dels principals caps de la revolta Paul Ayah Abine, Fontem Neba i Agbor Balla, i unes 70…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina