Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
teledetecció
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o mesura de la natura o les propietats dels objectes o de tot alhora, sense contacte físic amb ells, és a dir, a distància, i, com a única font d’informació, per mitjà de l’energia electromagnètica que emeten o reflecteixen, tant dins el camp visible de l’espectre com en longituds d’ona més curtes (raigs ultraviolats) o més llargues (infraroig pròxim, infraroig tèrmic, microones).
Tots els cossos que són a una temperatura superior al zero absolut absorbeixen, reflecteixen o emeten energia electromagnètica les característiques freqüència, longitud d’ona, intensitat, etc d’aquesta energia absorbida, reflectida o emesa per cada objecte o per cada material varien dels uns als altres en funció de llurs propietats físiques i químiques fet ben observable a cop d’ull, i per això l’observació mitjançant els sensors adequats de les característiques de la radiació emesa o reflectida per un objecte pot fornir informacions valuoses sobre la natura d’aquest objecte La teledetecció…
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’…
moaré
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de superfície acanalada o de gra o bordó molt pronunciat, com el fai, en els quals hom dóna un acabat que produeix unes aigües irregulars que canvien amb la llum.
L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües En el llom restava un plec molt marcat que desmereixia el teixit…
condecoració
Numismàtica i sigil·lografia
Insígnia, marca d’honor, com una medalla, o una creu, una cinta, una estrella, una placa, etc, per a ésser portada sobre la persona, generalment al pit.
Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de condecoracions, al…
folia
Música
Terme que designa un tipus de dansa, de cançó dansable o un conjunt de variacions instrumentals sobre un baix obstinat, en compàs ternari.
Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia…
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès, Santes…
comando
Militar
Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
L’acció del comando consisteix generalment en operacions amfíbies ofensives, ràpides factor sorpresa i d’una gran qualitat La selecció dels comandos és molt acurada i es nodreix de voluntaris La instrucció és molt dura hom requereix preparació física, domini de les tècniques militars, emmascarament, coneixement de l’idioma i els costums del país on ha d’actuar i, condició també fonamental, una ferma preparació moral L’armament és el propi de forces de xoc, i l’organització de les unitats —amb un tant per cent elevat d’oficials i sotsoficials— és d’una gran flexibilitat Les missions més…
Fragment de sarcòfag amb crismó d’Empúries
Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració estrigilada, disposada en…
bujol
Galleda baixa i ampla, originàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d’una nansa de corda, emprada en embarcacions.
Sant Miquel del Port

Església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Barcelona
, construïda al nou barri de la Barceloneta
.
Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina