Resultats de la cerca

La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos…

La miocardiopatia restrictiva és una afecció del múscul cardíac deguda al dipòsit de fibres de collagen o d’altres substàncies en aquest teixit que, en conseqüència, provoca una rigidesa en les parets dels ventricles, que no es poden distendre adequadament per tal d’omplir-se Aquest trastorn és poc freqüent als països occidentals, i sol ésser degut a l’existència d’altres malalties cròniques com amiloïdosi, sarcoidosi o hemosiderosi Els símptomes més freqüents són semblants als causats per la insuficiència cardíaca, com la dificultat a respirar, la sensació de manca d’aire i la…

La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada…

L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…

És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit en la secreció d’hormona paratiroidal, que genera una disminució en els nivells de calci sanguini i comporta diverses repercussions orgàniques Una disminució important de la concentració de calci en la sang provoca una crisi de tetània, caracteritzada per contraccions musculars espasmòdiques generalitzades, que requereix atenció immediata La causa més comuna de l’hipoparatiroïdisme és un tractament efectuat per a solucionar un hipertiroïdisme o un càncer de tiroides, ja que en irradiar o sobretot extirpar aquesta glàndula es poden lesionar fàcilment…

Definició El càncer bronco-pulmonar , també denominat carcinoma broncogènic , càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne , consisteix en la transformació anòmala d’un grup de cèllules procedents de la mucosa bronquial, que adquireixen característiques atípiques i es reprodueixen molt activament formant una massa tumoral En evolucionar, el tumor cancerós envaeix els teixits bronco-pulmonars veïns i els destrueix creix ràpidament i comprimeix les estructures adjacents Si no se n’efectuen una diagnosi i un tractament precoços, el tumor es pot disseminar a altres punts de l’organisme més o…

La diabetis mellitus provoca una sèrie de manifestacions característiques consegüents fonamentalment al defecte en la utilització orgànica de la glucosa derivada d’un dèficit en la producció d’insulina o de l’acció normal d’aquesta hormona Un signe típic de la malaltia és la poliúria o emissió de quantitats d’orina superiors al que es considera normal Aquesta alteració s’esdevé quan la glucèmia és superior als 180 mg/100 ml, ja que la glucosa filtrada al ronyó no pot ésser del tot reabsorbida i és eliminada per l’orina incorporant-hi aigua, de manera que es produeix força orina Donat cas que…

Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…