Definició
L’asbestosi és una fibrosi pulmonar difusa causada pel dipòsit d’asbest, o fibres d’amiant, als pulmons. És deguda a la inhalació de la pols que conté aquesta substància, generalment produïda en un ambient laboral.
Aquesta malaltia, la més freqüent de les provocades per l’exposició a l’asbest, és considerada una malaltia pulmonar professional per inhalació i pertany al grup de les pneumoconiosis, és a dir, les alteracions produïdes per la inhalació de partícules inertes.
Causes
L’asbestosi és causada per la inhalació repetida d’asbest, o amiant, mineral fibrós format per silicats o silici en combinació amb diversos metalls. La inhalació se sol produir en aquelles activitats laborals en què es manipula el mineral, des de l’extracció minera fins a la transformació i la manufactura. L’asbest és emprat en una gran diversitat d’indústries: en la fabricació de productes de fibrociment, productes tèxtils de protecció contra el foc, materials de fricció, filtres per a diversos usos en la indústria de l’automòbil i la indústria naval. L’asbestosi afecta principalment els treballadors que manipulen l’asbest, però es pot presentar també en altres persones que no tinguin cap relació laboral directa amb aquest mineral. Pot afectar, doncs, persones que viuen a prop d’on es manipula l’asbest. També en poden ésser afectats els familiars dels treballadors que sí que el manipulen i que porten la pols del mineral a casa seva als cabells o la roba.
Les fibres inhalades, com que tenen un diàmetre petit, atenyen fàcilment els alvèols pulmonars, on són captades per cèl·lules immunitàries del tipus macròfags. Com que les fibres tenen una llargària relativament gran, els macròfags no les poden eliminar i, en quedar retingudes al pulmó, hi desencadenen un procés de fibrosi pulmonar, semblant al que es produeix en altres formes de fibrosi.
Símptomes i evolució
El dipòsit de fibres d’asbest als pulmons sol començar a originar manifestacions al cap de quinze o vint anys d’iniciar-se l’exposició al mineral. Tanmateix, aquest període de temps és molt variable i depèn del grau d’exposició i de l’observació de les mesures de protecció pertinents en la indústria de què es tracti.
El símptoma principal de l’asbestosi és la disp-nea, o sensació de dificultat respiratòria, deguda a la reducció de l’elasticitat pulmonar causada per la fibrosi. Inicialment, la dispnea apareix quan es realitzen grans esforços, però, amb el progrés de la malaltia, cada vegada es desencadena amb esforços de menor intensitat. Pot presentar-se tos seca, que en les persones fumadores de vegades s’acompanya d’expectoració, i sovint s’hi manifesta acropàquia, o engruiximent de les parts més extremes dels dits.
En les fases més avançades, es pot instaurar una insuficiència respiratòria greu, amb dispnea persistent, fins i tot en situació de repòs. En alguns casos, també es presenta insuficiència cardíaca dreta, o cor pulmonar, a conseqüència de la fibrosi pulmonar i la insuficiència respiratòria.
Una complicació molt greu és el càncer bronco-pulmonar, una alteració que causa la mort al 35% de les persones afectades per asbestosi. L’alteració es dóna, sobretot, en persones fumadores, ja que l’asbest potencia enormement els efectes cancerígens del tabac.
Diagnosi i tractament
L’asbestosi pot sospitar-se quan una persona que s’exposa laboralment a l’amiant presenta els símptomes esmentats. En l’examen físic s’ausculten sorolls crepitants, causats per la fibrosi pulmonar. Per tal de confirmar-ne la diagnosi, hom realitza una radiografia de tòrax, on s’observen alteracions pròpies de la fibrosi pulmonar. Pot ésser útil examinar-ne l’esput, on de vegades es troben cossos d’asbest, •que són fibres d’asbest recobertes de substàncies secretades pels teixits pulmonars; aquesta troballa confirma l’exposició a l’asbest, però no encara la malaltia. Per avaluar el grau d’afecció de la funció respiratòria, es practiquen proves de funció pulmonar, on es pot observar una disminució de la capacitat vital i també, en els estadis més avançats, una alteració de l’intercanvi de gasos entre alvèols i capil·lars.
No hi ha cap tractament específic de l’asbestosi capaç de fer remetre les lesions establertes. Per aquest motiu, n’és fonamental la diagnosi precoç, mitjançant exàmens rutinaris practicats a les persones que s’exposen a l’asbest. L’única manera d’aturar el progrés de la malaltia és separar les persones que presenten els trastorns inicials de l’ambient professional contaminant. Un cop s’ha instaurat la malaltia, el tractament s’adreça exclusivament a atenuar-ne els símptomes i tractar-ne les complicacions.