Resultats de la cerca

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…

Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…

Pèrsia, que Rida Khān Pahlawī denominà Iran des del 1935, comprenia antigament diverses regions d’alta cultura amb ciutats molt antigues on vivien grups ètnics diferents, i separades les unes de les altres per estepes o deserts Abans de la conquesta d’aquest país pels musulmans, l’imperi sassànida s’estenia pels actuals territoris de l’Iran i l’Iraq Malgrat la seva arabització parcial, la conquesta islàmica de Pèrsia no sembla haver influït gaire en la cultura musical preislàmica, que assolí un alt nivell de desenvolupament durant el període sassànida 226-651 i, sobretot, durant el regnat de…

La denominació xueta no apareix documentada fins al s XVII, i la seva etimologia, malgrat les teories proposades per tal d’explicar-la, és encara obscura Els llinatges que avui a Mallorca es consideren com a xuetes d’una manera indiscutible són Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls Després de la conversió en massa del 1435, hi hagué encara nombrosos casos de reincidència, i entre el 1488 —data de la introducció de la inquisició a Mallorca— i el 1771 foren sentenciats 460 conversos reconciliats i 594 relapses Els…

El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

Entre els trastorns que poden presentar-se en el climateri, els més notables, per bé que generalment innocus, corresponen als denominats trastorns neurovegetatius , com s’anomena un grup d’alteracions causades per desarranjaments funcionals del sistema nerviós autònom o vegetatiu, la part del sistema nerviós que constantment regula l’activitat dels òrgans interns, sense que en tinguem consciència No és estrany que es produeixin aquests trastorns, ja que el principal centre regulador de l’activitat del sistema nerviós autònom és localitzat a l’hipotàlem, estructura que fa de pont d’unió entre…

Amb el pretext real d’una frustrada relació amorosa al darrere, l’autor vol fer creure en el pròleg “En el llindar” que «el llibre no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor» En realitat, el que ofereix és una bona exemplificació del tractament que el noucentisme feu de la tradició de la poesia amorosa la medieval, la renaixentista, la simbolista, etc Allò que interessa no és pas l’amor, sinó la manera de poetitzar-lo, sempre d’acord amb els cànons d’una poètica segons la qual la literatura reflecteix la idealitat i l’artifici En aquest sentit, la concepció de fons no és tan…

La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…