Resultats de la cerca

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal  a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com a docent i en…

Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai La seva primera novella, Sátántangó  ‘Tango satànic’, 1985, el situà com a figura destacada de la literatura hongaresa Aquesta obra, igual que altres com ara  Az ellenállás melankóliája ‘La melancolia de la resistència’, 1989, premi Bestenliste a la millor obra literària, ha estat adaptada al cinema pel director Béla Tarr L’experiència de viure en diversos països —Alemanya, Japó i Xina— han influït profundament la seva obra, que ha estat reconeguda com a…

Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a…

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…

Vida i obra Estudià batxillerat al Collegi de la Concepció dels Pares Franciscans d’Ontinyent i cursà la carrera de dret a la Universitat de València com a becari del Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, on obtingué la llicenciatura el 1929 i aconseguí el premi extraordinari L’any 1930 es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi Ideario político de Balmes , per la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat 1931, tesi que fou publicada el 1934 Amplià estudis per Europa, on accedí als corrents intellectuals i filosòfics del moment A França 1931 i 1932 es posà en contacte…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i…

Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí finalment la…

És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la…