Resultats de la cerca

Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins

En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre

Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils…

Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests contaminants són…

Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…

Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…

El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…