Resultats de la cerca
Es mostren 3783 resultats
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,
La música al llarg dels segles
Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…
Ciutat de Tortosa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…
L'escenari urbà: poder i ideologia
Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac…
L'arqueologia
Què és l’arqueologia “Com que l’ésser humà no sempre pot acomplir la seva ambició de crear, es complau a cercar el que s’ha perdut, reconstruint el que s’ha destruït i fent reviure el que havia desaparegut És per això que tots nosaltres sentim tant d’interès per les excavacions dels monuments enterrats del passat” En els seus Escrits sobre l’art , Johann Wolfgang Goethe explica així la fascinació que susciten les recerques arqueològiques Les seves paraules ens poden ajudar a entendre les raons de l’èxit actual de l’arqueologia, la seducció que exerceix amb els seus relats de viatges, de…
Característiques generals dels ocells
Característiques adaptatives al vol Els ocells són vertebrats homeoterms és a dir, que la seva temperatura interna no varia amb la del medi de temperatura elevada i de reproducció ovípara, proveïts de plomes i amb els membres anteriors transformats en ales, cosa que porta a un bipedisme obligat Aquests caràcters i molts d’altres poden explicar-se a la llum d’un objectiu adquirir la facultat de volar Altrament, un primer cop d’ull general al món dels ocells, ens el mostra àmpliament diversificat, tant pel que fa als colors i les dimensions com per la forma de les potes, el bec o les ales Podem…
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’…
Bíblia de Ripoll
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts freds
La distribució i la diversitat de la fauna La fauna de les zones de deserts freds i càlids posseeix, en general, molts trets en comú La fauna dels deserts es va desenvolupar en relació directa amb la formació de la fauna dels continents on es troben aquests deserts així, doncs, les peculiaritats diferenciadores de les faunes dels deserts són determinades, no sols per les característiques del clima, sinó també per l’aïllament dels territoris àrids provocats per les cadenes muntanyoses o per les regions humides Els massissos muntanyosos asiàtics, que es disposen bàsicament en sentit latitudinal…