Resultats de la cerca

Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…

Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…

L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici F Tur És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TDG903956 Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el grup de…

Situació Antic priorat canonical augustinià, amb l’església refeta al segle XVII o XVIII, aprofitant trossos de mur i tota la pedra de l’església romànica A Bramon Al poblet d’Olives, minúscul nucli agrupat al cim d’un serrat, a l’esquerra de la riera de la Farga destaca l’església de Santa Maria i, al costat, el casal de l’antic priorat Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 Venint de Barcelona i Girona per la N-II es troba a mà esquerra, prop dei punt quilomètric 740, la carretera local que porta a Sant Esteve de Guialbes, de la qual, fet 1,5 km, surt el camí asfaltat que porta a Olives, poble…

Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals…

Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…

Situació Vista actual de l’església després de la seva recent restauració ECSA - J A Adell L’església de Sant Feliu és situada a la part alta, dominant el nucli de la força d’Àreu, que és a uns 500 m al nord del poble d’Àreu, l’últim poble de la Vall Ferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH625171 Història L’església de Sant Feliu de la força d’Àreu es troba a la Vall Ferrera i, per tant, les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la mateixa vall En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de Valle Tirbiense , hi figura Haravo…

Situació Façana de l’església un cop restaurada ECSA - J A Adell La capella de Sant Lliser de Virós es troba a l’indret de les bordes de Virós, a uns 3 km del poble d’Araós, per la carretera que puja al bosc de Virós MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH588100 Història El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l’edat mitjana És un dels indrets esmentats, com a parròquia de la vall de Tírvia, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1075, el riu de Virós és esmentat com a límit, per ponent, de la parròquia d’Ainet de Besan Per un altre document sabem que Guillem…

Situació Vista de conjunt del temple des del sector nord-est ECSA - J Figuerola L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència Mapa 34-16418 Situació 31TCF521795 S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del…