Resultats de la cerca

Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de España en CIU 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963 Fou segon en el Gran Premi Internacional de Barcelona en CIU 1963

De formació autodidacta, plantà cara als grans nedadors de fons de Catalunya en el període 1927-30 en disputar-los la supremacia a la Travessia del Port de Barcelona, en la qual fou tercer el 1927 com a nedador del CN Athlètic i segon el 1928 com a independent i el 1929 com a nedador de l’Olímpic Amateur Club Fou campió d’Espanya dels 2000 m mar 1928, 1929 El 1930, afiliat al Barceloneta Amateur Club, es proclamà campió de Catalunya dels 2000 m mar, nedats a la platja de Badalona Com a veterà, fou campió de Catalunya de gran fons 1947 i guanyador de la Copa Pasqua 1948

Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988

Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Fill del dirigent obrer  Wenceslao Carrillo , d’infant es traslladà a Madrid amb la seva família, hagué d’interrompre els estudis secundaris i entrà al món laboral com a aprenent en una impremta  Elegit secretari general de les Juventudes Socialistas del Partido Socialista Obrero Español , s’afilià també a la  Unió General de Treballadors  Des del 1932 collaborà regularment a El Socialista Participà en l’aixecament revolucionari d’Astúries 1934 i fou empresonat fins al febrer del 1936 El mateix any promogué la unificació de les joventuts socialistes i comunistes Juventudes Socialistas…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…