Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Charles Lyell: els equilibris naturals tenen causes materials
Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m…
monyó
Militar
Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.
grafitització
Tecnologia
Descomposició de la cementita en grafit i ferro, segons la reacció Fe3C ⇌C + 3Fe, que pot ésser desplaçada cap a la dreta per refredament lent del metall fos o per mitjà d’elements grafititzadors.
Amb la grafitització augmenta la mecanitzabilitat i la tenacitat de l’aliatge i en disminueix la duresa
derrick
Tecnologia
Mena de grua emprada en treballs públics, descàrrega en molls, pedreres, etc, per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera (dragatges i moviment de terres), o d’un ganxo suspès d’un cable.
És compost, en general, d’una torre vertical mantinguda per arcs foragitants o per tirants, al peu de la qual hi ha articulada una ploma d’inclinació i orientació variables, la qual és sostinguda per un cable que passa pel capdamunt de la torre El derrick pot ésser fix o pot anar muntat sobre un vehicle de rodes o de cadenes, o sobre un dic flotant També pot ésser utilitzat com a dragalina i per a la batuda d’estaques i palplanxes
màquina copiadora
Tecnologia
Màquina que copia per mitjà d’un mecanisme hidràulic o mecànic de resseguiment per contacte, el qual transmet a l’eina de tall el perfil exacte de la peça o del model que hom vol reproduir.
La copiadora més important en mecànica és el pantògraf unes altres màquines copiadores són el torn copiador, la fresadora copiadora, la rectificadora copiadora, etc
brida
Tecnologia
Peça plana de forma circular o ovalada que, disposada a l’extrem d’una canonada i unida a la peça anàloga d’una altra canonada per mitjà de perns, fa d’element d’unió entre elles.
És anomenada també platina
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
ablució
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Religió
Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid, gairebé sempre aigua, basada en la creença que la neteja corporal i exterior aconsegueix la neteja espiritual i interior necessària per a tractar amb la divinitat.
És practicada a totes les religions orientals Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració segons el grau d’impuresa l’…