Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…
Bec de serra gros
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Henry D. Thoreau: els humans viuen massa de pressa
Henry D Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units El seu “ Walden ”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura El “ Walden ” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne 1804-64 o…
Friedrich von Schelling: l'eterna unitat
Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
mite de la caverna
Filosofia
En Plató (llibre VII de La República), al·legoria en la qual la condició humana és comparada a la d’un presoner encadenat dins una caverna, d’esquena a la llum i que no veu les coses reals, sinó solament les ombres projectades a la paret, les quals ell pren per la realitat mateixa.
Només el filòsof és capaç d’alliberar-se d’aquesta illusió
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver…
Les mostres d’arquitectura mendicant del Llenguadoc
Art gòtic
L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…
La casa forta de Mont-rodon
Art gòtic
La història de la casa i dels seus estadants Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme El senyor del castell de Taradell els va assignar per a la seva manutenció part del delme de Taradell i un…