Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a…
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…
Ernesto Sábato
Literatura
Assagista i novel·lista argentí.
Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…
Francesc de Verntallat
Història
Capitost remença.
Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra…
John Kenneth Tavener
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’…
,
Takis

Takis
Fundació Takis
Art
Nom pel qual és conegut l’artista cinètic Panayiotis Vassilákis.
Lluità contra l’ocupació nazi i participà en els enfrontaments armats posteriors a la Segona Guerra Mundial dins del grup de l’esquerra radical ELAS, motiu pel qual fou empresonat mig any En ser alliberat, inicià una formació diversa i autodidàctica El 1951 exposà les primeres obres, escultures inspirades en l’art grec arcaic i en Giacometti Traslladat a París, hi contactà amb l’avantguarda Yves Klein, Jean Tinguély el 1955 presentà els primers Idoles de bronze flexible, i el 1956, a Londres, Signals , que incorporava senyals de circulació i parts de motors de vehicles i de sistemes de…
Torre de Rufea (Lleida)
Art romànic
Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles…
Sant Aciscle i Santa Victòria de Sureda
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Aciscle i Santa Victòria és situada al poble de Sureda, a l’esquerra de la ribera homònima, la qual divideix el nucli de la població en dues parts L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha assenyalat en la monografia anterior MLlR Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Història Aquesta església apareix esmentada en la documentació l’any 1051, amb motiu de la venda d’un alou dins la seva demarcació parroquial Posteriorment, vers el 1400, fou totalment reconstruïda, i un altre cop a la primera meitat del…
Torre de la Guàrdia o de Sant Elm (Cotlliure)
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia que des del segle XVI centra el fort de Sant Elm ECSA - J Bolòs La torre de la Guàrdia centra els edificis que integren el fort de Sant Elm segle XVI, el qual és situat en un turó al sud de Cotlliure, entre aquesta vila i Portvendres PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 8,4” N - Long 3° 5’ 42,9” E S’hi ha d’anar per una carretera asfaltada que arrenca de la part alta dels carrers de Portvendres es pot agafar des de prop de l’estació de tren d’aquesta població JBM Història Aquesta torre és esmentada el 1346 com a turris Guardiae…