Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…

Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…

Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la…

Situació Vista aèria de la població de Roda, d’estructura sensiblement triangular, amb la catedral i les restes del castell al seu vèrtex o extrem nord ECSA - J Todó La vila o antiga ciutat de Roda s’assenta damunt el cim d’un turó de forma arrodonida, que li donà el nom Rota , a 907 m d’altitud, que controla per la dreta l’Isàvena Com que el pendís és molt accentuat i la plataforma és gairebé ocupada per la catedral i altres dependències, les cases s’amunteguen perpendicularment a la costa, arrecerades a sol ixent i migjorn Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 Hom arriba a Roda per un curt…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada al centre històric de la vila de Sabadell, a la plaça de Sant Roc, on hi ha també l’ajuntament de la ciutat Mapa 36-15392 Situació 31TDG257000 MLlR Història L’església era situada dins el terme del castell d’Arraona, al pla on se celebrava el mercat, conegut des del 1111 com el “ forum Sabatelli ” i més endavant com el mercadal de Sabadell Ocupava el mateix solar de l’església actual de Sant Feliu de Sabadell, l’església mare de la ciutat, i part dels seus fonaments foren trobats, al principi del segle actual, quan es va refer l’església…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…

Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat arquitectònic dut a…

Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…

El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…