Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música…
música de Toronto
Música
Música desenvolupada a Toronto (Canadà).
Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà la…
música de Bucarest
Música
Música desenvolupada a Bucarest (Romania).
El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de Valàquia Ja més avançat el segle XVII, la…
música d’Amsterdam
Música
Música desenvolupada a Amsterdam (Països Baixos).
De l’Alta Edat Mitjana, en resten algunes mostres de música religiosa, sobretot misses i motets de compositors pràcticament desconeguts que treballaven a les esglésies de la ciutat La prosperitat basada en el comerç que, des de la Baixa Edat Mitjana, experimentà la ciutat és a la base de la seva transformació en centre cultural, cosa que repercutí també favorablement en la seva vida musical Al segle XVI, durant les guerres de religió, Amsterdam esdevingué un dels centres més importants del calvinisme, confessió que imposà canvis radicals en la litúrgia i la música religiosa El llatí fou…
música de Gènova
Música
Música desenvolupada a Gènova (Itàlia).
Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…
música de Hannover
Música
Música desenvolupada a Hannover (Alemanya).
Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada Foren contractats diversos…
Henrik Johan Ibsen
Henrik Johan Ibsen
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg noruec.
Vida i obra Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen 1851, i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania 1857 Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya 1864-91 Iniciada la seva obra amb Catilina 1850, s’imposà amb Brand 1866 D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand…
Conxa
Literatura catalana
Protagonista de Pedra de tartera, novel·la de Maria Barbal.
La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…
Joventut Atlètica Sabadell

L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de cendra, que…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…