Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Sant Andreu del Puig de Rialb o de Rialb Sobirà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de migjorn, única part de l’edifici que ha conservat l’estructura i la decoració originals ECSA - JA Adell L’església de Sant Andreu centra el petit nucli del Puig, avui totalment abandonat Mapa 34-12291 Situació 31TCG499573 S’arriba al Puig per la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb Després de la piscifactoria del Molí Nou hi ha la cruïlla que porta, a l’esquerra, a Martimà, i a la dreta, creuant el riu, al Puig, que és a uns 20 km de Ponts JAA Història Com la propera església de Sant Martí de Tarabau, Sant Andreu del Puig presenta problemes d’identificació…
Casa forta el mas del Rei (Áger)
Art romànic
Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…
Símbol de l’art
Cadaqués La densitat artística Cadaqués, situat a l’Alt Empordà, és un dels pobles més lligats a l’art de tot Catalunya No és estrany que acabi aquest capítol amb el poble que conté la més alta densitat artística de tot Catalunya, si no de bona part d’Europa Si la costa catalana ha vist el pas de tants artistes d’aquí i de fora, Cadaqués és el poble més representatiu de l’art català contemporani El seu relleu tan accidentat i la situació a la península del cap de Creus l’han fet sempre un lloc difícil de visitar A partir del primer quart del segle XX ha esdevingut un important poble d’…
Castre

Armes dels Castre
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Sunyer I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947), fill petit de Guifré I el Pelós i de Guinedilda.
En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
Castell de Sallent (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre pel costat més ben conservat L Prat Castell compost bàsicament per una torre de planta circular i situat en una de les valls laterals del riu Llobregós, al cim d’un pujol, que és a l’extrem d’un serrat, damunt l’església de Sant Jaume Per anar-hi, cal passar pel poble de Sanaüja En sortint del poble, pel nord-est, hem d’agafar una pista de terra Després de passar pel costat d’una casa feta amb tàpia, en el proper trencall cal anar cap a l’esquerra una segona bifurcació ja és ben senyalitzada, finalment, quan ja podem veure el castell, cal trencar a l’esquerra i…
Sant Sadurní de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera a primer terme L Prat Llena es troba a la part central occidental del municipi de Lladurs, al vessant de la ribera Salada i a la riba esquerra del torrent de Riard L’església de Sant Sadurní és cap de parròquia i havia tingut a la seva vora el castell de la Llena El poblament, com a la major part del Solsonès, és dispers en masies l’església parroquial constitueix el nucli que identifica als mapes aquest agregat de Lladurs Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella al…
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…