Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una alS, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües…
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…
Rif

Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges alS, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des…
Rafal
L’església de Rafal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.
El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El lloc se segregà…
Highlands
Regió
Regió d’Escòcia i divisió administrativa de Gran Bretanya que comprèn la zona d’altes terres, al N dels Lowlands.
La capital és Inverness És un conjunt de massissos i altiplans formats per materials cristallins i metamòrfics, fracturats en grans blocs dissimètrics El relleu, de formes feixugues, és més elevat i accidentat a la part occidental i més baix i suau a la part oriental La depressió del Glen More divideix aquestes terres en les muntanyes Grampianes, alS, més elevades i compactes —on hi ha el Ben Nevis 1 343 m—, i els Northern Highlands, al N, més baixos i accidentats De clima rigorós i terres pobres, és encara una regió endarrerida, on la ramaderia fou l’…
Hannover
Ciutat
Capital del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a les vores del Leine, deu el desenvolupament demogràfic al fet d’ésser l’encreuament d’importants vies de comunicació i a la proximitat del Mittellandkanal, que enllaça el Weser, l’Ems, el Rin i la mar del Nord Hi predominen les funcions comercials i administratives El centre de negocis s’estén a la dreta del Leine, i el centre administratiu radica entorn del vell palau de la dieta de la Baixa Saxònia Les àrees industrials s’estenen al NW, a les vores del Mittellandkanal, i també a l’W Linden i alS Wülfel…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins als XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa…
tai
Etnologia
Individu d’un grup ètnic molt nombrós, amb afinitats lingüístiques i culturals, que representa una variant meridional dins el grup xantoderm, dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan (sud de la Xina) fins al golf de Tailàndia.
Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais als XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Als XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a…