Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
Guadiana
Riu
Riu de la península Ibèrica col·lector de les aigües de la Manxa, on neix a les llacunes de Ruidera, i de tot el gran vessant limitat al N pels monts de Toledo i al S per Sierra Morena (744 km de longitud i 67 800 km2 de conca).
La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de 79 m 3 /s al…
telefèric

Telefèric sobre el port de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el cable sigui sense fi de manera…
acidimetria
Química
Part de la volumetria
que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.
Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…
duna

Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el…
La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena
Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…