Resultats de la cerca
Es mostren 35909 resultats
L’estatoreactor de Ramon Casanova i Danés
Ramon Casanova i Danés amb l’estatoreactor mNACTEC La contribució més important a la tecnologia aeronàutica realitzada per un català ha estat sens dubte l’estatoreactor construït per Ramon Casanova i Danés Va patentar l’invent el 1917, però la seva importància no va ser reconeguda fins mig segle després, quan es comprovà que el seu reactor era molt similar al que havien utilitzat els alemanys per a construir la bomba V-1 Aquest fet va ser corroborat pel mateix inventor, que assegurà que els alemanys s’havien inspirat en la seva patent, ja que les dimensions i els elements que componien la…
La Fira de Mostres de Barcelona
Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…
Els primers pobladors
Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va ser, doncs, el primer…
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
Francesc Aragó, el català que triomfà a París
FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
Església, noblesa i monarquia
L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília, Pere el Gran fou excomunicat i deposat…
L’Església catalana i la República
El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…
El proletariat de fàbrica
Les associacions obreres del sector tèxtil a la província de Barcelona 1840-1855 El grup sociològic que rep la denominació de classe obrera es configura a partir de l’aparició de quatre dinamismes socials i econòmics en primer lloc, la mecanització dels procés de la producció, estimulada per l’augment del consum i feta possible per l’acumulació de capital en segon lloc, el canvi en les relacions entre els agents de la producció, que perden el caràcter familiar i patriarcal propi dels petits tallers artesans i tendeixen a constituir-se en relacions distanciades entre grups d’interessos…