Resultats de la cerca
Es mostren 4089 resultats
Manuel de Seabra

Manuel de Seabra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, periodista i traductor d’origen portuguès.
Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…
,
Resposta sexual humana
L’ésser humà està conformat biològicament per a respondre davant de determinats estímuls, que es poden catalogar genèricament com a eròtics, per mitjà d’una sèrie de reaccions característiques que, en conjunt, constitueixen l’anomenada resposta sexual A diferència d’allò que s’esdevé en els animals, que només responen sexualment davant d’estímuls molt concrets segons cada espècie, l’ésser humà és susceptible, en termes generals, a nombrosos i diferents factors capaços de desencadenar una resposta sexual I un cop aquesta s’ha posat en marxa, si l’estimulació eròtica es manté, sol seguir unes…
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
massís Armoricà
Massís
Unitat geològica situada al nord-oest de França, que s’estén per Bretanya, Vendée, Anjou, el baix Maine i l’oest de Normandia.
És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…
República dels Karatxais i dels Txerkessos
Divisió administrativa
República Federal de Rússia.
La capital és Čerkessk 119 000 h est 1992 Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas És drenada pel Kuban’ i pel Kuma El clima hi és continental, amb pluges que oscillen entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses La població és bàsicament rural Els recursos econòmics principals són l’agricultura blat, blat de moro, verdures, vinya, la ramaderia ovina i bovina, que és transhumant, i la mineria mines de carbó, conegut des de l’any 1840, de plom i de zinc la indústria hi és poc desenvolupada derivada de l’agricultura, tèxtil
Rentaro Taki
Música
Compositor i pianista japonès.
A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi
Komei Abe
Música
Compositor japonès.
Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània
Alessandro Moreschi
Música
Castrat italià.
El 1871 començà a estudiar cant amb G Capocci Del 1883 al 1913 fou cantor de la Capella Sixtina i també cantà a la Capella Laterana i a la Capella Giulia En una època en què els castrats formaven ja part del passat, Moreschi gaudí de fama mundial i rebé el sobrenom d' Angelo di Roma El 1900 fou escollit per a cantar en el funeral del rei Humbert I És recordat bàsicament pel fet de ser l’últim castrat conegut i el protagonista dels únics enregistraments que han quedat d’aquest cantants, realitzats en 1902-03
Pau Rosic
Música
Cantant català.
La seva carrera de baix es desenvolupà bàsicament a Itàlia, on obtingué força èxit El 1811 estrenà a Bolonya l’òpera de G Rossini L’equivoco stravagante El mateix Rossini li confià el paper de Mustafà en L’italiana in Algeri quan es va representar a Venècia el 1813 Pietro Romani compongué per a Rosic l’ària "Manca un foglio" 1816, que fou inclosa en El barber de Sevilla de Rossini en lloc de l’ària "A un dottor" També actuà com a cantant a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz 1822 i del Príncipe de Madrid 1823
Joan Baptista Ballester
Literatura catalana
Predicador.
Ardiaca de Morvedre, jutge del Sant Ofici i predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig del Fill i Fillol de València 1667 El pròleg d’aquest text és bàsicament una apologia de la llengua, en la qual Ballester explica que antigament era parlada fins a la Provença i la Guiena, i oposa la dolça fonètica dels valencians al margall dels catalans del Principat, afirmació que esdevingué tòpica durant segles L’autor incorporà a aquest text unes curioses reflexions sobre prosòdia valenciana i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina