Resultats de la cerca
Es mostren 13675 resultats
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
Castell de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortificació, situats al cim allargat del tossal sota el qual s’estén el poble de Montroig de Tastavins ECSA - J Bolòs El castell era situat al NW i damunt de l’actual població de Mont-roig de Tastavins, en un tossal acabat amb un planell allargat i força gran Aquest indret té una posició central en la plana solcada pel riu de Tastavins i pel seu afluent, la riera de Mont-roig Mapa 30-20 520 Situació 31TYL505197 El poble de Mont-roig és al costat de…
Castell de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal…
Sant Guim de Freixenet

Vista del sindicat de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769 m A migdia d…
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent
Art romànic
Situació Vista aèria del sector de ponent de la vila amb l’església de Sant Jaume, adossada a la muralla meridional, a primer terme ECSA - F Tellosax L’església parroquial de Sant Jaume, un dels edificis més interessants de la vila de Vilafranca de Conflent, és situada al carrer de Sant Jaume, prop de la “porta de França” que s’obre a la muralla meridional que envolta la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 17” N - Long 2° 22’ 0” E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història Una de les primeres referències a una església de…
Castell de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell, amb el que resta de la torre F Tur El castell de Molins es troba en un planell una mica enlairat i a poca distància de la riba dreta de la Muga A l’altre costat d’aquest riu hi ha els llocs de Molins i Pont de Molins, els dos agrupaments de població del terme municipal Mapa 258M781 Situació 31TDG938888 Per arribar-hi cal agafar un camí a Pont de Molins que s’inicia a tocar del pont vell, just al costat del cap de pont de la dreta del riu És un camí de terra que cal seguir en direcció a ponent, aproximadament uns 500 m fins a trobar les…
Castell de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons ECSA - J Bolòs Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
Castell de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el…
Claustre de la catedral de Girona
Art romànic
Precedents De l’antiga seu romànica de Girona, el claustre, juntament amb el campanar, és la part més important que s’ha conservat, representants ambdós, però, de moments històrico-artístics diferents dins el mateix període romànic La torre formava part, com l’església, de les edificacions iniciades en el segle XI * , mentre que el claustre es troba entre les empreses del segle XII Tot i que les notícies conegudes relatives al procés de construcció del conjunt episcopal són més aviat esporàdiques i sovint no massa concretes, disposem de referències al llarg dels segles XI i XII sobre diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina