Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Glàndules sudorípares
Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…
Broncoscòpia i fibrobroncoscòpia
Patologia humana
La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…
Vagina
Anatomia humana
La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior…
osca
Tall, regata, buit, etc, que trenca la continuïtat, especialment d’una vora, i que és fet en una peça, un objecte, etc, amb finalitats diverses.
potençat | potençada
potençat
Heràldica
Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
L’escut potençat és considerat un folre variant del vair
cilindre de Faraday
Electrònica i informàtica
Cilindre metàl·lic buit, connectat a un electroscopi proveït d’una escala graduada, que permet de determinar la càrrega elèctrica dels cossos que hi són introduïts.
corrent de saturació
Electrònica i informàtica
En un díode de buit, valor màxim que pot assolir el corrent de placa, el qual roman constant encara que augmenti la tensió de placa.
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
homòfon | homòfona
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que, respecte a un altre, és parcialment homònim, és a dir, té el mateix so, però una grafia diferent (buit i vuit).