Resultats de la cerca
Es mostren 1650 resultats
Sofija Asgatovna Gubajdulina

Sofija Asgatovna Gubajdulina
© Lucerne Festival / Peter Fischli
Música
Compositora tatarorussa.
Una de les creadores més importants de la segona meitat del segle XX Estudià al conservatori de Kazan primer i després al de Moscou El 1975 fundà el grup Astrea, amb el qual realitzà una interessant tasca d’investigació musical amb instruments del folklore caucàsic i de l’Àsia central Oberta igualment a la música occidental, es donà a conèixer internacionalment a la dècada dels vuitanta amb la interpretació que feu Gidon Kremer del seu concert per a violí Offertorium La seva música es caracteritza per una profunda religiositat i un marcat simbolisme Del seu catàleg poden…
Aleksandr Afanas’evič Spendiar’an
Música
Compositor i director armeni.
Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus , 1921, vocals…
María de los Ángeles López Artiga
Música
Compositora i cantant valenciana.
Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i…
Bibliografia
Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni»,…
Les obres del nord-est català
Art gòtic
L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa interna permeti l…
Arnulfo Miramontes Romo de Vivar
Música
Compositor mexicà.
Inicià la seva formació musical a deu anys a la ciutat de Guadalajara, on estudià piano, orgue i composició Organista titular a tretze anys del santuari de Nuestra Señora de Guadalupe Aguascalientes, començà a compondre quan en tenia catorze El 1908 es traslladà a Berlín per ampliar els seus coneixements i allí cursà piano amb Martin Krause, composició amb Phillip Rueffer i direcció d’orquestra amb Alexander von Fielitz Un cop graduat, inicià una gira europea com a pianista El 1911 retornà a Mèxic, on prosseguí la seva carrera com a pianista i compositor Fundador de l’Orquestra Simfònica d’…
Pablo Garrido
Música
Compositor i musicòleg xilè.
Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a compositor fou…
John Lee Hooker
Música
Cantant i guitarrista de blues nord-americà, considerat el pare del boogie.
Nascut al Mississipí rural, ja d’adolescent s’interessà pel gòspel i el blues Després de passar per Memphis i Cincinnati, el 1948 s’establí a Detroit, on feu les seves primeres gravacions, entre les quals Boogie Chillen , acompanyant-se només amb guitarra elèctrica Èxits posteriors foren Dimples 1956 i Boom Boom 1962, que influïren músics de pop britànics És difícil establir el catàleg dels seus enregistraments, que han estat molt abundants, perquè sovint els feu sota pseudònim entre d’altres, Birmingham Sam, Delta John, Texas Slim o Johnny Lee De la seva guitarra surten tons indefinits,…
Gösta Nystroem
Música
Compositor i pintor suec.
Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex Viatjà per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina