Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
Santa Margarida d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…
Sant Pere de Savallà del Comtat
Art romànic
Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…
Sant Joan de Burgo (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars, amb totes les cases,…
Sant Miquèl de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl apareix en la…
Sepultures de Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Necrópoli S’han conservat diverses notícies de les tombes que foren trobades en relació amb l’església de Sant Esteve de la població de Sant Esteve d’en Bas L’any 1889, durant les obres destinades a suprimir el cementiri que hi havia a tocar de l’església parroquial, a la banda de ponent, fou descobert un conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca En aquell moment, alguns estudiosos les consideraren d’època romana, d’altres cregueren que eren paleocristianes De fet, segurament, d’acord amb la descripció que en fa Francesc Monsalvatje, cal relacionar aquests…
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
Denise Boyer
Lingüística i sociolingüística
Filòloga francesa.
Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…
,
Madola
Ceràmica
Pseudònim de la ceramista Maria dels Àngels Domingo Laplana.
Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes…
Ramon Solsona i Sancho
Ramon Solsona i Sancho
© ESM
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…
,
Sant Esteve de Betren

Capçalera de Sant Esteve de Betren
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del poble de Betren (Viella, Vall d’Aran), situada a l’inici del Carrer Major del poble.
L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i una al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina