Resultats de la cerca

Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227,…

L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…

Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…

Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…

La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…

És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…

Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…

Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…