Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
Sòls en terra i a les capçades
Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…
trastorn d’horari
Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.
diferenciació
Fonètica i fonologia
Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contingus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.
Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo
postmodernisme
Filosofia
Moviment filosòfic que s’inicià cap a la darreria de la dècada dels vuitanta i que suposa un distanciament respecte als pressupòsits de la modernitat.
Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
Giovanni Battista Bassani
Música
Compositor i violinista italià.
S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes òperes, que s’han…
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus redistribució personal Les mesures de…
asma bronquial
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per un augment de la reactivitat de la tràquea i dels bronquis a diversos estímuls que provoca una estretor generalitzada de les vies aèries, reversible espontàniament o per tractament.
Els símptomes principals són dispnea, tos, opressió precordial i sibilants fàcilment audibles La malaltia es presenta en forma de crisis d’ofec, de preferència nocturnes, que sovint es resolen espontàniament o amb tractament, però que a vegades poden mostrar-se rebels i determinar un status asmaticus Hom parla d' asma bronquial extrínseca quan es comprova l’existència de certes substàncies allèrgens, agents infecciosos, irritants, etc que, després d’una sensibilització prèvia, produeixen una reacció allèrgica antigen-anticòs que desencadena l’asma és el tipus més freqüent en els infants, en…
factor climàtic
Meteorologia
Geografia
Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.
Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes marítims,…
càlcul numèric
Matemàtiques
Sèrie de mètodes que permet d’obtenir aproximació de les solucions d’un problema matemàtic.
El concepte d’aproximació resta determinat per la natura del conjunt o espai sobre el qual hom calcula i, alhora, per la mètrica o distància definida en ell Donat un espai funcional on hi ha definida una mètrica, aquesta permet de definir una topologia, la qual, a la vegada, ens dóna el concepte de proximitat Un cop fixat l’espai on hom opera i la mètrica que ens definirà la noció d’aproximació, el procés del càlcul numèric es resumeix de la manera següent recull de les dades inicials I del problema dades d’entrada, determinació d’un algorisme de càlcul A , i obtenció de resultats R Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina