Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu 1890-96 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català La sífilis a l’edat mitjana Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès 1908-10, 1913-15 fou membre de l’Acadèmia de…

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals…

Fill de Marià Rubió i Bellver  i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el seu país d’…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques, entre…

Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu fill, Xavier…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu…