Resultats de la cerca

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa,…

L’actual santuari formava part d’un antic priorat benedictí Per un document de l’11 de desembre de 1218 el comte Hug III d’Empúries i la seva muller Maria donaren al prior de “ Sancta Maria de Campis de Garriguela ” la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d’un mas de Freixe, els dos llocs de l’actual terme d’Espolla L’any 1314 només residien al convent el prior i dos preveres seculars En els nomenclàtors del segle XIV és esmentat el “ prioratus sancte Marie de Campis” El priorat fou agregat a l’abadia de Santa Maria de Roses L’…

La notícia més antiga del lloc del Codoç és vers el 1151, en què la vall de la font de Codoz constituïa un dels límits del terme de Vimbodí La partida del Codoç, al nord de Vimbodí, fou un domini de Santa Maria de Poblet L’any 1246 l’abat de Poblet Berenguer de Castellots concedí una carta de població als habitants de la granja del Codoç Segons aquest document el lloc del Codoç formava part de la parròquia de Vimbodí Tal vegada l’església de Sant Bernat es construí poc després, en relació amb la granja i el vilatge propietat de Poblet De l’antiga església de Sant Bernat, avui en…

El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…

La vila d’Alcoletge és situada sobre un tossal al marge esquerre del riu Segre, al nord-est del pla de Lleida L’origen d’aquest topònim, cal cercar-lo en el diminutiu de la paraula àrab qala equivalent a “castellet” Alcoletge va ser un dels castells musulmans que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl donà en penyora al comte de Barcelona Ramon Berenguer III l’any 1120 Aquest fet motivà que Alfons el Bataller , rei d’Aragó, ataqués Lleida i ocupés altres llocs, entre els quals Alcoletge La primera menció de l’església d’Alcoletge data de l’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Formava…

Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana…

Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964 Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980 Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori des…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc Ferrer del seu…

Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de…

Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…