Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
blat de moro Bt
Agronomia
Blat de moro genèticament modificat al qual s’ha addicionat material genètic procedent del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) mitjançant tècniques de biologia molecular.
El B thuringiensis es troba de forma espontània en el sòl El material genètic d’interès d’aquest bacteri produeix una proteïna, anomenada Bt delta endotoxin , que resulta mortal per a les larves del taladre del blat de moro Ostrinia nubilabis , una plaga important d’aquest conreu Aquesta proteïna és força selectiva, de manera que no resulta perjudicial per a insectes d’altres ordres El Bt ha estat disponible com a insecticida microbiològic des de la dècada del 1960, mentre que el blat de moro Bt s’introduí a partir dels anys noranta La utilització del blat de moro Bt evita haver…
folidots
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris caracteritzats pel fet de tenir tot el cos, excepte la regió ventral i la cara interna de les potes, recobert de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.
El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de formigues, tèrmits i…
larva
larva d’el banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari d’un animal que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors i en el qual assoleix l’estat adult, a través de tota una sèrie de canvis.
La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les formes juvenils…
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual…
uropèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.
Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en el gènere…
carpa

Carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva…
armadillo

armadillo
© Pavel Losevsky / Fotolia.com
Mastologia
Qualsevol dels mamífers edentats de la família dels dasipòdids; tots ells es caracteritzen pel fet de tenir tot el dors, el cap, la cua i la cara externa de les extremitats recoberts per escates o escudets epidermicoossis, que formen com una armadura; alguns presenten també pilositat a tota la resta delcos.
L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors Són animals…
aligot
aligot
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, de cos robust, amb el coll molt curt i la cua curta i ampla, en forma de ventall.
Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de…
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina