Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava com la…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Mas de la Creu de Pedra (Guixers)
Art romànic
Situació Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra Casa…
Sant Joan d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Façana de ponent, austera i poc expressiva, d’aquesta interessant església de tres naus ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan d’Aurós és situada uns 200 mal sud de la casa d’Aurós, que és a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH486225 Història No es té constància documental d’aquesta església, situada al lloc d’Aurós, que formava part de la jurisdicció de la vall d’Àneu, i que a la primera meitat del segle XIX havia gaudit de jurisdicció pròpia Actualment, l’església de Sant Joan és reduïda a la categoria d’ermita MLlC Església…
Els megalòpters
Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones…
Cactus de boca
Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
art brut
Art
Denominació que rebé la col·lecció organitzada el 1947 i exposada el 1967 al museu d’arts decoratives de París pel pintor Jean Dubuffet a base d’objectes trobats, creats o pintats per primitius, nens i dements, i que presentaven unes característiques d’immediatesa ingènua i de curiositat casual.
Aquest nom és donat també, per extensió, a aquelles obres alliberades de la cultura ambiental Jean Dubuffet, com a teòric i creador, donà valor a l’objecte, com ja li n'havien donat Marcel Duchamp i Pablo Ruiz Picasso, i en creà una sèrie amb materials inusitats en l’art
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina