Resultats de la cerca
Es mostren 3317 resultats
resines acetàliques
Química
Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició, mitjançant el doble enllaç del grup carbonil.
La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…
El que cal saber del naixement
Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més, desapareixerà als pocs dies,…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
bresquilla
Fructicultura
Varietat de préssec primerenc i molt saborós, relativament petit, de pell vellutada i pinyol adherit a la polpa, conreat principalment a Aragó i al País Valencià.
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…
pessimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món no és susceptible de perfeccionament substancial de cap mena o l’existència humana manca de sentit fonamental.
Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina