Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
música de Düsseldorf
Música
Música desenvolupada a Düsseldorf (Alemanya).
Hi ha poca informació sobre l’activitat musical a Düsseldorf durant l’Edat Mitjana i el principi de l’Edat Moderna Entre els testimonis musicals més antics hi ha una obra teatral religiosa del segle XV que es representava per Pasqua, amb cançons en llengua vernacla, i també dos reculls de motets del segle XVI Entre els segles XV i XVIII, la cort, primer dels ducs de Berg i després dels prínceps palatins de Neuburg, juntament amb les principals esglésies foren els focus de producció musical Se sap que als segles XVI i XVII els músics flamencs i italians eren molt importants a Düsseldorf hi…
Auques i ventalls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1914 i reeditat el 1935.
El volum significa la consolidació —però pràcticament també la darrera mostra— de la poètica més típicament noucentista assentada en llibres anteriors És un cant a la ciutat al llarg de l’any, la «visió de la ciutat en transmudança» de què l’autor parla al pròleg La seva pretensió, però, queda lluny d’aquest marc temporal, el qual s’usa com a element de cohesió estructural La ciutat que s’hi canta és distorsionada per un doble procés d’idealització i de distanciament irònic, que el mateix autor s’encarrega de justificar al pròleg per tal que pugui ser entès com a fórmula civilitzadora i no…
La collita en la boira
Literatura catalana
Llibre de poemes de Marià Manent publicat l’any 1920.
Dividit en tres seccions, “Elegies”, “Poemes de primavera” i “Odes”, recull poemes escrits entre el 1918 i el 1920 El tema clau és el pas del temps, a través del qual es vehicula la idea de desencís i es justifica el to melangiós i l’exhibició d’un món elegíac El sentiment de pèrdua es vol compensar a través de la fixació de l’instant i la seva bellesa, aspecte que s’expressa mitjançant motius i tòpics simbolistes Manent s’allunya d’una aplicació simbolista de tipus finisecular, no existeix la voluntat d’establir una reflexió de tipus intellectual o de vehicular una càrrega moral Es tracta…
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…
Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa
L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i…
Nicholas Georgescu-Roegen: la dura llei de l'entropia
El pensament econòmic tant el de tradició liberal com el de tradició marxista separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos econòmics, sempre…
Frederic E. Clements: una ecologia del canvi
Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la…
Johann Gottfried von Herder: el conjunt és el tot
Herder comença les seves “ Ideen ” tractant de l’ordre còsmic en el qual s’insereix la història humana En la illusió de la llibertat, les nacions realitzen un projecte que els humans ignoren La intelligència de Déu “pensa i actua” en ells, que per separat no són res però junts són ‘el tot’ Els mons poden desaparèixer, però les lleis de la natura són eternes Els partidaris d’un ecologisme biocèntric es podrien reconèixer en aquest pensament si no fos que Herder, home religiós, afirma la certesa d’un acompliment de la natura i dels humans en un ordre superior i transcendent, llunyà precedent,…
Lucreci: el món és mortal
Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al voltant de l’…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…